Una de les coses que em sorprèn és l’accelerada irrupció del nou vocabulari de connotacions dospuntzeristes que sents ja pel carrer. I no precisament entre «high-users» sinó entre usuaris que tenen una relació quotidiana de les noves formes de comunicació.
A Genbeta estan recollint aquest argot dospuntzeriste tractant-lo com de típic efecte d’adolescència pueril i com a frontera per separar la generació dels pares respecte a la dels fills, (podeu llegir-los a Tonterias «dos puntoceriles» (I) i (II), però és que en tinc moltes més i no precisament entre adolescents, sinó entre la generació dels pares i de certs avis, i no es tracta precisament per intentar ser el més molón o el més guai ni el més geek, friki o nerd:
- Et puc whapejar? fins i tot ho trobo d’una cortesia com poques vegades la sols trobar avui en dia.
- Mira, ens followegem i així no caldrà mailejar-nos… ràpid, executori, contribució de @Graupix
- Ahir tot el dia treballant al núvol, em penso que pateixo jet-lag. Conversa amb un informàtic molt seriot.
- Eps, però això s’ha de fer amb el hashtag amb motivació, eh? Com diu el Tal! I el Tal no és cap mediàtic.
- Això, sobretot, ho has de pinejar. Una recomanació feta arrel d’una evidència col·loquial, en referència a Pinterest.
- Estàs lliure ara? (des d’un xat, potser el de facebook, el de Google, per WhatsApp…) Video-xatem? Res de video-xatejem, ja se simplifica.
- Espera que els hi faig un check-in, sempre s’han portat molt bé amb mi. Una altra cortesia a través de FourSquare.
- Ens desvirtualitzem en el proper networking, val? Aquesta no ve del món 1.0 però també és una conversa i ben real; contribució de @XaviLDP.
- Ens seguim és ja un clàssic quan fas referència a donar continuïtat a una relació 1.0 a través del 2.0 (també de @XaviLDP)
- Em pots passar qualsevol imatge per la comunicació de la Jornada, però sens dubte la de l’avatar ens seria molt millor. Té raó, la promoció és més efectiva, s’ha convertit amb la teva foto oficial, la que millor identifica al ponent (abans només tenia foto oficial el Rei i quatre mandataris).
- Ah però, us coneixíeu? sí, del twitter! Fa temps que ens seguim. I no hi ha lloc per dubtar que ja sabem qui som cadascú, que la relació no és nova i que, per tant, més o menys, ja es coneixen (ara el problema està en com cadascú utilitza la magnitud de la frase “conèixer a algú”)
- No, si jo sóc amiga de la Tal però no vull dir del Facebook, sinó de tota la vida… Bé, que també la tinc al Facebook, però m’entens, oi? Caram, quin embolic… Si feu el canvi de pensament cap a que a Facebook el que tenim són contactes que poden ser amics i no al revés, tot us serà més senzill. I d’entre aquests contactes, n’hi ha que poden ser amics: d’abans, d’actuals o bé futurs amics! La paraula “amic” a Facebook, va ser una genialitat de màrqueting dels seus creadors per contribuir a la seva viralitat. No en tinc cap mena de dubte. A Twitter van idear el fet de, o ser seguidor o que et segueixin. Frases que abans només es feien servir per convèncer a algú en un diàleg oral. Curiós, no?
I si quelcom em fa gràcia d’aquest ús ja molt més normalitzat d’entrar en les noves formes de comunicació, és que ara et trobes que, en funció del teu interlocutor, has de variar d’eina, de suport de comunicació (parlo de suports digitals gratuïts). I que ara n’hi ha moltes, no només el telèfon o el mail.
Una de les millors coses que tenen, és el fet de poder resseguir la conversa al més pur estil Chronologie, de forma que aquella dada que et va explicar fa un mes en Tal, allà està! I és que el sistema scroll (anar baixant el cursor, tipus Facebook) guanya enormement en comoditat al de full a full (Google) i no diguem respecte al ritme, o millor dit a-ritme, al que t’obliga l’e-mail (safata d’entrada-obre missatge, torna a safata d’entrada-obre missatge, torna a safata d’entr…). I és que ara, que el teu interlocutor tingui Facebook ja no és el més còmode per a converses ràpides i puntuals: Twitter i WhatsApp s’enduen la palma. Heu provat mai una conversa múltiple amb WhatsApp? És el més semblant a la cabina dels Germans Marx però on tothom s’hi apunta, feu la prova amb un tímid recalcitrant!
Ara l’únic problema podria ser el de recordar per on has tingut aquella conversa… Pel Twitter?, pel Whats?, pel Facebook?, pel xat de gmail? Quelcom semblant al que passa amb les contrasenyes… “Espera un moment que recordi quina és aquesta…” i al cap d’una estona “No, a veure si trobo on la tinc…”
Recordar. En l’època de la infoxicació, de la multi-canalitat i immediatesa de la informació, la memòria ha passat a un altre pla. Els detractors de les Noves Tecnologies, solen fer servir la pèrdua de l’ús de la memòria com un gran perjudici en detriment de l’activitat mental. Sembla com si deixar de tenir una bona memòria sigui sinònim de no ser ni àgil, ni ràpid, ni jove, i et fa caure en què potser són els primers tocs d’atenció cap a l’envelliment, cap al fet que potser estàs tenint els dies comptats a la teva empenta professional; que potser perdràs vigor i credibilitat en els teus cercles socials. Fins i tot forces vegades, amb els detractors, sento com aquest discurs comença preocupant, per anar prenent caires amenaçadors i de vegades, gairebé apocalíptics.
L’exemple més normal ha sigut el d’haver de passar a recordar el nostre mòbil i la contrasenya de la targeta de crèdit, a recordar a més, la del mail personal, el de l’empresa, la del Facebook, la del mòbil i la de l’ordinador. Els que treballem amb Noves Tecnologies tenim a més la del bloc o blocs, la de les diferents FTP’s, o les de la rècula d’eines 2.0 classificades per empreses, per dir-ne uns pocs exemples. I les contrasenyes es recomana canviar-les cada tres, màxim quatre mesos.
La que us escriu ha sigut sempre una desmemoriada i una maldestra, per lo que quan algú em comenta que comença a creure que ha de vigilar perquè nota símptomes com els descrits, sempre penso que no sé on és el problema perquè li porto anys d’avantatge: no hi ha hagut millor època millor pels desmemoriats i maldestres com aquesta. A favor d’un altre gran rutina: la de l’hàbit de l’ordre… digital! La cultura hindú en sap molt d’implementar nous hàbits. Truc: fer durant 21 dies seguits aquell gest de costum que vols aconseguir.
Què és l’ordre digital? En la pràctica, es tradueix en endreçar pantalles segons un criteri concret. Totes (ordinador, mòbils, tablets…). En països de pedagogia infantil avançada, ja fa uns anys que els ensenyen a tenir correctament endreçat l’escriptori de l’ordinador. Parlant amb propietat, incorpores la teva pròpia taxonomia com un sistema estable sobre el que t’és possible treballar i fer front a les diferents situacions diàries.
- Funciones alarmat, és a dir, amb alarmes programades bé des del mòbil o bé des del Calendar, definint quants cops i amb quina cadència, vols ser avisat amb anterioritat.
- Etiquetes o tagueges o hashtegues qualsevol cosa (no només el mail).
- Facebook i Twitter els empres sempre sota llistes, de forma que no et passa per alt la informació que realment t’interessa.
- Amb Evernote pots emmagatzemar i accedir còmodament a tots els temes professionals i personals que empris sovint o no, inclòs utilitzar-lo com a CRM de la teva feina i es sincronitza d’immediat amb la resta de dispositius mòbils. I Evernote Hello (iPhone) ens ajuda a recordar les persones que coneixem, integrant-se amb l’agenda i el compte d’Evernote. Funciona com una agenda de contactes millorada on s’afegeix la foto, la localització de la trobada amb aquella persona i algunes dades més. De fet l’eslògan d’Evernote és “Recorda-ho tot” (es calcula que aquesta aplicació té més de 24 milions d’usuaris registrats).
- My6sense (El meu sisè sentit, una eina 3.0 que es defineix com “La teva intuïció digital”), t’aprovisiona de tots aquells temes que són del teu interès automàticament, doncs el seu algoritme ressalta l’historial de les teves entrades més importants, així com el que llegeix on-line, el temps que hi dediques i quines comparteixes.
- I després són de gran ajuda la utilització de programes de mapes mentals per estudiar, planificar, organitzar, prendre decisions i, tot amb un plegat, augmentar la teva eficiència personal amb el seu ús. Un bon exemple el teniu amb MindMeister .
Una oblidadissa, despistada i distreta perpetua com jo, està convençuda que el resultat de tot això és el més semblant a la suposada mega-capacitat de la memòria natural.
Podeu facebookejar-me o tuitejar-me i dir-me què us sembla tot això. Hashtag #histories20