Els nens incorporen les habilitats digitals per si mateixos, però la bretxa digital generacional amb els seus pares no fa possible un aprenentatge adequat, ni una previsió de riscos cibernètics com l’addicció a la tecnologia, o la seguretat del seu ús o com conèixer les normes bàsiques per evitar virus.
Els nens adopten molt d’hora una certa habilitat digital: cap als dos anys d’edat és fàcil que els pares els posin des dels seus mòbils vídeos infantils de cançons, i una mica més tard senzills, dinàmics i colorits jocs en línia educatius. En famílies que viuen allunyades, no és estrany que conversin per Face Time, Skype o Hangout, i als nens que encara ni parlen, se’ls inclou perquè els seus avis els gaudeixin!
Però la bretxa digital apareix una mica més tard (entorn dels 10 anys segons els casos), on els pares no saben què respondre davant les preguntes o converses dels seus fills o ni tan sols poder ajudar-los en les tasques escolars.
Segons el World Economic Forum és un desafiament ben actual saber com alimentar la capacitat i confiança dels estudiants per superar-se online i outline, en un món on els mitjans digitals són omnipresents. De la mateixa manera que avui dia pot mesurar-se el seu coeficient intel·lectual (CI) o el seu coeficient emocional (CE), la facilitat i el domini que una persona té dels mitjans digitals, és una competència que també es pot mesurar: la anomenen Intel·ligència Digital (ID) i la bona notícia és que aquesta ID és una intel·ligència que es pot aprendre.
Aquesta institució, considera tres nivells d’habilitats digitals idònies per a nens:
- La seva ciutadania digital: que es defineix com la capacitat d’usar la tecnologia i els mitjans digitals de formes que siguin segures, responsables i eficaces.
- La seva creativitat digital: la capacitat de convertir-se en part de l’ecosistema digital mitjançant la creació de nou contingut i de fer realitat les idees mitjançant l’ús d’eines digitals.
- I la seva iniciativa digital: la capacitat d’usar els mitjans i les tecnologies digitals per resoldre reptes o per crear noves oportunitats.
- Administració del temps enfront de la pantalla: la capacitat d’administrar el temps enfront de la pantalla, realitzar múltiples tasques i participar en jocs en línia i xarxes socials amb autocontrol.
- Administració del ciber assetjament: la capacitat per detectar situacions d’assetjament cibernètic i manejar-les amb intel·ligència.
- Administració de la seguretat cibernètica: la capacitat de protegir les dades pròpies mitjançant la creació de contrasenyes segures i el maneig de diferents atacs cibernètics.
- Administració de la privadesa: la capacitat d’administrar amb discreció tota la informació personal compartida en línia, per protegir la privadesa pròpia i la dels altres.
- Pensament crític: la capacitat de diferenciar entre informació veritable i falsa, contingut bo i perjudicial i contactes fiables i qüestionables en línia.
- Empremtes digitals: la capacitat de comprendre la naturalesa de les empremtes digitals i les seves conseqüències en la vida real i d’administrar-les amb responsabilitat.
- Empatia digital: la capacitat de demostrar empatia online, cap a les necessitats i els sentiments propis i els de els altres.
Inclou un test de risc de dislèxia, una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que afecta el 10% de la població i molt important a tenir en compte en el seu desenvolupament intel·lectual i digital.
Tant si representes a una institució educativa interessada en què imparteixi aquestes classes com si ets un particular, envia correu electrònic des de «Contacte» per obtenir més informació.
PD: La filosofia d’aquesta formació segueix el criteri d’aquest post de l’Enrique Dans.