La comunicació multilingüe s’entén com un intent d’una empresa o organització a ampliar el seu mercat cap a un nou o bé a dirigir-se cap a comunitats idiomàtiques amb la finalitat de fidelitzar-les encara més (una qüestió d’estratègia). En el fons, es tracta d’obtenir avantatges competitius que li permetin superar a la competència. Encara més obvi, quan en hostaleria es parteix com a mínim, d’una gestió de tres idiomes.
Recordo certa conversa amb ciert@ professional del màrqueting hoteler en què em retreia que no li agradava quan tuiteaba en català perquè no m’entenia. Vaig respondre que quan es va reflexionar com havia de ser l’estratègia idiomàtica de comunicació 2.0, es va decidir donar-li més pes a l’idioma de proximitat per idiosincràsia de l’establiment i perquè més del 80% del seu client es comunica de forma natural en aquest idioma. La vaig convèncer (suposo) objectivament parlant, però traslució una convicció forçada. La mateixa conversa però al revés, obvi dir que també existeix (per què facebook-eas en castellà?). L’exemple que acompanyo és d’un catalano-parlant:
Intentant salvar barreres idiomàtiques, en aquest s’intenta reforçar l’idioma del tweet:
En aquest altre duplicar contingut:
Però la conversa sobre la gestió idiomàtica sol estar assegurada:
Aprofundint, s’entren en 4 consideracions:
- Comunicar en altres idiomes no és tan senzill. I no només per la traducció en si mateixa malgrat la gran quantitat de diccionaris en línia existent: implica comprendre el text original, reflexionar sobre la intenció de la comunicació per després poder reformular-la correctament (interpretar correctament el missatge), i realitzar un esforç en l’idioma de destinació amb el propòsit de conservar l’estil original d’aquesta comunicació.
- En la comunicació 2.0, sabem perfectament que el multilingüisme afecta a certs fenòmens socials més o menys enrevessats, a causa de la facilitat de poder ingressar pràcticament en qualsevol conversa. Estan generalment acceptades i més en l’entorn hoteler, les webs en diferents idiomes, però en una web no es pot opinar ni conversar: la forma de gestionar el multilingüisme 2.0 en cada context sol ser bastant diversa i complexa, ja que és molt sensible a la tradició cultural i política de cada país.
- En el context de la mundialització, on el multilingüisme ha deixat de ser excepcional i s’ha convertit en norma en famílies, espais urbans, institucions i empreses, probablement cada vegada es fa més necessari desenvolupar maneres de gestionar activitats i organitzacions que tinguin en compte aquesta realitat.
- Així que en aquest sentit, una anotació més s’afegeix a la política de comunicació 2.0 d’una empresa, ja que ha d’establir una proporció de missatges en cada idioma al que desitgi dirigir-se i saber com respondre a les diferents converses que els factors que incideixen en l’ús dels diferents idiomes, inevitablement, plantegen.
La imagen enlaza a «A World of Tweets»: desde dónde se están escribiendo, en tiempo real.
PD: La Unió Europea, segons la UOC, ha creat fins i tot un comissionat per al multilingüisme i ha finançat un macroestudio sobre els avantatges econòmics d’una bona gestió del multilingüisme en les empreses.