El camí de produir conversa i aconseguir que una acció millori la nostra capacitat de relacionar-nos amb el nostre usuari, creant implicacions socials i empresarials és on en aquest sentit, el màrqueting de donacions pot arribar molt alt.
No puc estar més d’acord amb Octavio Terol a Territorio Creativo, quan afirma que «si una marca llança idees que beneficien a la societat, la primera a sortir beneficiada és ella.» I quan la donació és altruista, és a dir, quan augmenta les probabilitats de supervivència d’uns altres a costa d’una reducció de les pròpies i sense entrar en formes hedonistes, aquí ja és donar en el clau. El clau que il·lustra l’últim dels tres exemples d’aquest post.
En una empresa els esdeveniments solidaris han d’intentar produir-se com a mínim, una vegada a l’any i aquests poden ser de molts tipus. En sociologia, s’entén per solidaritat al sentiment d’unitat basat en metes o interessos comuns, però també es refereix als llaços socials que uneixen als membres d’una societat entre si. Les donacions, són accions en què es donen fons o altres béns materials, generalment per caritat, i que poden materialitzar-se o bé en bo de diners o espècie, en aportació de temps deduïble per nòmina en horari laboral, o bé en voluntariat en temps lliure (font: Wikipedia).
Apple, en el sentit de donar el que no uses, ha presentat la seva iniciativa Apple Donation Box, només disponible durant set dies. Amb només arrossegar les aplicacions (les apps) que vas comprar però que no utilitzes, a la seva Apple Donation Box, la marca donarà el que et va costar cadascuna, a una ONG.
El Doctor Joaquim Barraquer, explicava en un recent programa de radi que ell mateix va extreure les còrnies del seu pare quan va morir, per donar-los a una jove que els necessitava. Quan la jove arriba a la seva clínica per a les revisions rutinàries, la seva alegria a veure-la (visitar-la mèdicament gairebé pansa a un segon pla), és doble. Enfocat d’aquesta manera, des de la pura generositat més àmplia, les donacions de còrnies al Banc d’Ulls per a tractaments de la ceguesa que ell mateix va fundar, podrien també augmentar.
Però quan aquestes accions aconsegueixen exercir-se en empreses de reducidísimo grandària, de gestió familiar i d’àmbit local, és just l’exemple que es necessita per convèncer que qualsevol empresa, amb ganes i imaginació, pot dur-les a terme. Una llibreria de Figueres, Llibres Low Cost, és una llibreria on els llibres que ofereixen són descatalogats (és a dir, ja no es troben en canals de distribució convencionals) i per aquesta raó són molt econòmics.
Aquest divendres va organitzar un peculiar mercat «Aliments per Llibres» per la qual es van recaptar aliments a canvi de llibres. Els llibres procedien de donacions particulars i els aliments eren pel Centri de Distribució d’Aliments del centre de Càritas local. En aquest cas, la donació es realitzava per intercanvi.
Van separar els llibres segons la seva qualitat i els van posar un preu determinat, però en aliments. Els llibres d’edicions més senzilles i econòmiques valien una llauna de sardines i el preu dels llibres més cars eren tres ampolles d’oli d’oliva (novetats editorials normalment signades i dedicades pel seu autor). La gamma mitjana podia intercanviar-se per llet sencera, sucre, arròs, llegums secs (cigrons, jueves i llenties), llaunes de tonyina i oli de girasol.
Van recollir uns 1500 llibres procedents de donacions anònimes de persones que els portaven a la seva llibreria per donar-los un ús diferent als seus llibres. L’ús que els llibres segueixin llegint-se i fomentant l’hàbit de la lectura, i se’ls tragués un profit en favor de les persones més necessitades.
L’acció es va difondre mitjançant 100 cartells resolts amb l’ajuda d’una agència local de solucions creatives (Comoyoko), la col·laboració en una ràdio també local (en «Per fi, lliures» de radi Vilafant) i la resta en xarxes socials, concretament a la seva pàgina de Facebook, i per l’esdeveniment que van crear en la mateixa, que es va compartir més de 150 vegades, de les quals una d’elles en el grup argentí «El Club dels Llibres Perduts» es va compartir 400 més.
Els beneficis de l’acció van despertar tals simpaties, que van aconseguir la participació de voluntaris en la seva organització, es van afegir grups de música i d’animació variats, i es van desplaçar tal nombre de persones fins al mercat ambulant convocat en una plaça de la ciutat, que van aconseguir fins a tres furgonetes carregades d’aliments, més el fet d’haver millorat la seva capacitat de relacionar-se com a establiment amb molts més possibles usuaris de la llibreria.