Seleccionar página

@mferres va iniciar un diumenge d’agost, un interessant debat en twitter sota el hashtag #perfilstwitter [cat]. En post posterior, desvetlla que un article a The Chronicle of Higher Education, el professor Christian Brady explicava que posseïa dos perfils en Twitter, un en funció del càrrec que posseeix a la Universitat i un segon per a ús personal i de recerca, la va fer cavil·lar… (el debat complet es troba recollit en el següent tweetdoc [cat]). I és que arran del seu debat, s’aboquen diferents opinions a favor de la unicitat del perfil digital o bé de la seva multiplicitat:

  • Que la dimensió digital és una part més, integrada a l’individu, per la qual cosa no té massa sentit separar-la.
  • En els perfils polítics la igualtat «perfil professional-perfil personal» atorga credibilitat al seu missatge professional.
  • Els casos de multilingüisme de marques, són causa de multiperfils, perfectament compresos, ja que responen a una única personalitat.

L’assumpte de la identitat no és nou en les xarxes socials. Des de la problemàtica etiqueta dels amics en Facebook para qui mirava amb recel la plataforma, fins avui en dia, probablement més adults en l’ús de les mateixes, la identitat digital és encara molt sensible a un efecte halo com a marca Toni Martin Avila en la seva imperdible post El Efecto Halo en el entorno digital.
I volia incidir en situacions que s’observen quan treballes a les xarxes socials:

  • Ja no és tan estrany en empreses amb forta presència en entorn digitals, que puntualitzin la comunicació personal de qui va a representar-los, per la qual cosa es donen casos i no només en els consabuts Community Managers (no són els únics que poden/solen representar a una empresa, però això ja és motiu d’un altre post), que els seus Facebook i Twitter personals, es troben no només sota condicions de contracte sinó també sota el compte de resultats de l’empresa. La coherència persona-professió i la seva representativitat no passen en absolut desapercebudes. La gerència és plenament conscient de la seva visibilitat.
  • Hi ha perfils personals, que posseeixen un segon perfil digital per seguir els esdeveniments futbolístics. O ben segons perfils eròtics: la passió esportiva, la sexual o també la de determinats hobbys «nínxol» produeix perfils. Àmbits personals que poden ser polèmics socialment o entrar en conflicte per idoneïtat amb la representativitat professional, igual que en la vida real, es vinculen a un altre àmbit digital, amb els seus cercles de seguidors concrets que comparteixen la mateixa passió. Política de pseudònims? Potser es tracti d’una política de credibilitat i de lideratge.

Aquest desdoblament de perfils digitals potser es degui al que Toni Martin Avila en el seu post, denomina en tractar la sociabilitat digital de marques o persones, com una forma d’oferir «la seva imatge bella digital, i que els usuaris que la segueixen, els seus fans, followers puguin veure en ella altres qualitats que en molts dels casos no corresponen amb la realitat». Potser el millor per tots aquells que són conscients de la seva responsabilitat social, sigui separar les seves diferents facetes que no es corresponen amb el seu rutinari: segmentar. No puc estar més d’acord quan apunta que l’efecte halo en l’entorn digital demostra el poc que sabem sobre allò que influencia la nostra avaluació de les persones i del món, tot i que creiem fer judicis de valor objectius, i el poc tolerants que ens podem mostrar a canviar la nostra forma de pensar.

Repassant el debat, recordo la quantitat de persones que sé que disposen de doble perfil (i triple i quadruple…) a les diferents Xarxes Socials però sobretot a Twitter: els qui segmenten absolutament les seves diferents facetes molt conscients de la seva visibilitat i que no els limita la seva entusiasta sociabilitat també digital.
Però el tema no acaba aquí, aquesta setmana d’octubre, en Condenados a gustar (en Facebook), condenados a seguir (en Twitter) publicat en El País per Karelia Vazquez (més de 3000 re-tweets), afegeix el tema dels conflictes de la nova enginyeria social respecte a educació, a protocol digital. I si tenim desenvolupada una vida analògica multidigital, no només en diverses plataformes sinó en diversos perfils, no està de més observar la múltiple cura (enginyeria) a tenir en compte i a observar. Però tot acaba o bé es fomenta, quan coneixes que El amor y la comprensión, son las bases del liderazgo (per @MontsePenarroya).

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.     ACEPTAR